La "ignorància" dels castelluts

Veient les inexplicables mesures que adopta a menut la classe política un ja no sap si es deuen a la pròpia incompetència dels protagonistes o, el que es pitjor, al seu a priori fort convenciment de que els ciutadans som ignorants. Qualsevol de les dos opcions ens deuria preocupar. Una sensació que desgraciadament es repeteix en tots els àmbits (estatal, autonòmic i municipal) i que pareix aguditzar-se en èpoques preelectorals, on tot val per tal de fer-se amb un grapat de vots. A Castalla ens trobem aquests dies amb un clar exemple.

A principis del passat mes d’Abril començaren les obres d’adaptació i remodelació de l'Avinguda República Argentina. Consistiran en l’eliminació de les moreres i la vegetació existent, així com les voreres, les quals quedaran ampliades considerablement. Finalment es procedirà a asfaltar de nou la zona de trànsit. El termini estimat per als treballs és de quatre mesos, amb una pausa d’uns dies per la Fira de Sant Isidre d’aquest cap de setmana. I el seu pressupost es troba al voltant dels 340.000€, finançat al 50% entre Ajuntament i Diputació d’Alacant. Des de la Regidoria d’Urbanisme es fa referència al mal estat d’algunes moreres, l’aparició de rates en diversos punts i  el deterior d’alguns desaigües. Uns arguments de llarg insuficients per justificar una intervenció de tal magnitud, i que es podrien solucionar amb actuacions concretes als punts problemàtics representant així un cost econòmic molt menor. A més, jo em pregunto: és necessari realment ampliar les voreres en una avinguda amb tan poc trànsit peatonal durant l’any (excepte dies concrets com el Carnaval, la Cavalcada o Sant Isidre)??? Fa falta també asfaltar de nou eixe carrer??? Gran part del clamor popular contra les obres està centrant-se en la pèrdua de vegetació o la llàstima que dona “veure l’Avinguda sense les moreres”. No és el més greu i fins i tot aquestes demandes podrien ser discutibles. El vertader drama és comprovar com es destinen tal quantitat d’euros en una obra tan innecessària, enlloc de fer-ho en altres menesters molt més importants. El Col·legi Públic Rico Sapena, les associacions locals o el Casc Antic, per exemple. El cas de “les escoles” és lamentable. En Octubre de 2010 l’edifici es va desallotjar a causa d’unes deficiències estructurals detectades i uns 300 xiquets es van veure obligats a traslladar-se a aules prefabricades. Aquí segueixen quasi cinc anys després, amb problemes com falta d’espais o goteres. I el que és pitjor, ningú sap fins quan, doncs el Projecte de demolició i construcció d'un nou edifici segueix paralitzat als arxius de la Generalitat. L’Agrupació Musical Santa Cecilia és possiblement l’entitat cultural amb més integrants del poble. L’Ajuntament aporta uns 23.000€ anuals, res més. La multitud d’actes en els que la banda col·labora (Festes, processons, concerts,...etc) no estan remunerats. Una Banda d’un centenar d’integrants amb nombrosos compromisos i viatges durant l’any que amb prou feines cobreix totes les despeses. La seua Escola de Música tampoc té suficient amb la mínima ajuda que rep de Conselleria, ni molt menys, i els xiquets tenen que pagar mínim 200€ cada any per a les seues classes. El Club de Futbol Castalla concentra cada any a altres 150 joves y rep 15.000€ de subvenció, recursos que tan sols arriben per a autobusos i àrbitres. Cadascun dels jugadors es veu obligat a abonar cada temporada 150€ de quota per pagar-se equipaments, assegurances mèdiques i fitxes federatives. El Club d’Atletisme creix any rere any, contant en l’actualitat amb uns 130 membres. No reben cap subvenció anual com a tal, tan sols 2.000€ per a La Volta a la Foia i una xicoteta ajuda per al Cross del Centre Històric. Precisament aquesta zona del poble ja fa anys que ve reclamant una millora. Carrers quasi abandonats i cases que es cauen a trossos és el resultat de la inacció d’uns polítics que des de fa temps miren cap altre costat davant les queixes dels veïns que viuen al cor de Castalla. Tan sols l’encomiable tasca de l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric ens ofereix una mica d’esperança de cara al seu futur. Són només alguns exemples de situacions on és molt més necessari invertir abans que fer-ho a l’Avinguda, però hi ha molts més.

Els vertaders motius de les obres es troben en la proximitat de les eleccions autonòmiques i municipals, no ens enganyem. A multitud de localitats, no solament aquí, s’inicien “casualment” nombroses obres públiques durant les setmanes prèvies a la cita electoral. Els governants pareixen estar convençuts de que això és el que demana la població, l’únic important al cap i a la fi. Com si amb carrers nous i nets s’asseguressin ja els vots que busquen. Em nego a acceptar que la major part dels castelluts disposem de tal ignorància. O tal volta així sigui, ja ho començo a dubtar, veient en mans de qui hi depositem la nostra confiança.